Fa uns dies varem localitzar el cadàver d'una milana, una femella que hem seguit quasi vuit (8) anys. Era la més veterana, juntament amb una germana seva que encara viu de totes les que tenim controlades actualment, uns 40 exemplars. La noticia de la troballa és negativa, però ha estat una sort trobar-la aprop del niu on criava fins el 2010. L’analítica ens dirà si es tracta d’un nou cas d’enverinament o no. La nostra milana va néixer a un niu del municipi d'Esporles l'abril de 2003. Coneixíem el seu niu des de 2001 gràcies als germans esporlerins Toni i Martí Morro “de Son Cabaspre”, grans trescadors i millors col·laboradors del projecte tot aquest temps.
El seu emissor va deixar d'emetre a finals de 2007 i de llavors l'hem controlada gràcies a la lectura de les marques plàstiques que portava mitjançant el telescopi i fotogràficament. Les senzilles marques alars (lletra Z, fons blau) ens han permès un cop més, saber coses allà on la tècnica dels emissors (una eina magnífica) no arribava.
Tot i que les milanes poden viure al voltant de 20 anys, són molt poques, almanco a Mallorca, les que arriben als 5 o 6 anys. El nostre projecte va començar el 2000 i dels exemplars marcats els anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004 (50 en total) ja sols en queda un de viu, una dada prou indicativa dels molts perills als que s'enfronten les nostres milanes.
Localitzar el cadàver d'una espècie en Perill d'Extinció sempre és negatiu per a la salut de la petita població, sobretot si es tracta d'una milana adulta experimentada i llesta. Aquest cas emperò, és un d'aquells que ens sap més greu que de costum, no és sols una dada més per l'estadística de mortalitat. Ens hem observat mútuament moltes vegades, més de les que sospitàvem un de l’altre.
Els primers 2 o 3 anys les milanes campegen per llocs diferents, canviant de lloc i de rutina sovint. Quan arriben a l'edat adulta però (3 o 4 anys) concentren les seves activitats a un territori concret i el defensen quasi tot l'any per que altres milanes no hi entrin i els compliquin la vida. La milana Z-blau però (un nom poc sexy), presentava al cap d'un any una conducta in-usualment madura. Al segon any de vida ja va nidificar, criant amb èxit 2 polls. De llavors s'ha reproduït cada any, fins a 6 temporades consecutives i a surat un total de 13 polls (2,1 per any!). Alguns d’ells ja els hem localitzat nidificant alguna ocasió.
És una mala noticia. Esperem que els seus descendents vius puguin tenir temporades reproductores igualment bones i una vida més llarga. Era una de les bones, de les millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada