Visita el Web de la Milana a Mallorca

dimecres, 29 de juny de 2011

Condemnat per enverinament d'espècies protegides

Fa unes setmanes avançavem una opinió, i ara hem conegut la sentència condemnatòria sobre el "Cas Llucamet" .

Va anar així: El 10 d’agost de 2009, membres del GOB localitzarem al vedat de caça de Llucamet (Llucmajor) el pitjor episodi de mortaldat d’espècies amenaçades registrat fins ara a Mallorca: tres milanes (Milvus milvus) i una arpella (Circus aeruginosus) enverinades, i dues òlibes (Tyto alba), un mussol banyut (Asio otus) i un xoriguer (Falco tinnunculus) tirotejats. El cas fou localitzat gràcies als emissors de seguiment per ràdio i per satèl·lit que portaven dues de les milanes mortes. Agents de Medi Ambient i del Seprona, van treballar al lloc durant 3 dies.

Exemplar trobat a Llucamet l'agost de 2009. Foto GOB

L’enverinament il·legal d’espècies amenaçades és la principal causa de mortalitat de la milana a Mallorca (més de la meitat dels casos), i és el motiu fonamental pel qual aquesta espècie està catalogada en perill d’extinció tant a nivell estatal com a les Illes Balears. La darrera dècada n'hen localitzades 35 enverinades, no cal dir res més.
Afortunadament, els esforços invertits per combatre el problema van donant els seus fruits, i la població mallorquina ha augmentant a poc a poc. Tot i això, la solució definitiva al problema de l’ús de verí al medi natural encara és un somni: el 2010 es localitzaren 15 exemplars de milana morts a Mallorca, dels quals per a un mínim de 7 s’ha confirmat l’enverinament (altres encara estan pendents dels resultats analítics).



Clausura del vedat de Llucamet. Foto: CMA

La sentència condemnatòria (que podeu descarregar a: http://wtrns.fr/4kZs5QvH75CtCY ) de Llucamet contra l’autor de l’enverinament (multa de 17 mesos i prop de 4.000 euros, inhabilitació 3 anys i un dia per a practicar la caça, i indemnització d’11.600 euros a la Comunitat Autònoma) reforça l’estratègia de lluita contra l’ús de verí, pel seu component exemplaritzant. És important que les persones que decideixin col·locar esquers enverinats tenguin ben present que estaran cometent un delicte, i que poden ser condemnats a penes de presó. A més a més, per al cas de vedats de caça l’administració competent pot sancionar també amb la prohibició de l’activitat cinegètica (aquest ha estat també el cas del vedat de Llucamet en els passats dos anys).

Des del GOB volem manifestar el nostre agraïment i felicitació a tots aquells que amb el seu esforç han contribuït a n’aquesta condemna, i més enllà d’això a totes les persones implicades en la lluita contra l’ús il·legal de verí al medi natural. Així mateix, instam els nous responsables de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, i també la Fiscalia de Balears, a incrementar l’esforç per acabar amb aquest greu problema ambiental.

L'acusat, Miguel Arbona Servera, no ha saldat del tot el tema i haurà d'afrontar dos expedients més del mateix cas que romanen oberts: el tiroteig d'òlibes, un mussol i un xoriguer i la tinença de lloses, filats etc (mètodes prohibits). També va ser trobat fa uns mesos caçant, tot i estar inhabilitat arran de la troballa de Llucamet, el que és una falta greu.

El GOB estarà "a l'aguait". Fins a sa darrera mata hi ha conills, no ho diuen?

diumenge, 19 de juny de 2011

Els millors voluntaris per conservar la milana

La batalla per conservar una espècie amenaçada com la milana implica haver de fer feines més diverses del que hom podria imaginar inicialment. Algunes són desagraïdes, rutinàries o poc vistoses, i no quedarien gaire lluïdes als documentals preciosistes de La 2, on els biòlegs i naturalistes sembla que desenvolupen accions interessants i crucials constantment. Així i tot alguns dies toca fer coses que tenen un puntet més emocionant, encara que són les menys habituals. Tant unes com les altres són igualment necessàries per avançar cap a l'objectiu que cercam: conservar aquesta rapinya que mai ens cansam de veure planejar, tan elegant, sobre el camp mallorquí.


Són moltes i diverses les persones que hi posen de la seva part per recuperar-la: pagesos i senyors, ornitòlegs i caçadors, administracions, empreses i organitzacions ecologistes... amb tanta gent i amb paciència el futur ha de ser optimista ferm, tot i els dalts i baixos. Una de les accions més espectaculars i alhora delicades, és l'accés als nius pel marcatge de polls amb emissors, eina bàsica per seguir l'evolució de l'espècie i prendre les millors mesures. És una molèstia imprescindible pel bé de la població. Les milanes i altre volatina (rapinyes o rapinyaires) tenen motius per construir els seus nius ben amunt, lluny de l'home i altres animals de pèl que els poden donar problemes. Alguns d'aquests nius, sempre a pins, es troben a 10-15 metres d'en terra, encara que sovint els arbres tomben sobre el tall de penyalets o costers empitats. El rost en aquest cas multiplica la distància entre el niu i el terra.

 En Ferran Miranda pujant a un dels nius més alts.

Cal localitzar-los, visitar-los per comprovar-ne la reproducció i arribat el moment (maig-juny) accedir-hi per fer el marcatge. Per això darrer cal trobar valents amb coneixement/s d'escalada, ganes d'ajudar i prou temps. El marcatge d'una llocada de milanes pot implicar entre 2 hores i un jorn depenent de la situació del niu, l'accés i els imprevistos.


Rafel Mas i Gemma Carrasco, preparant l'ascens a un pi bunyolí on nidifica una colla.

I ja són 12 les temporades que el GOB dedica a aquesta tasca i més de 35 els valents que s'han enfilat per la milana. Mai hem hagut de lamentar cap accident greu, tot i que el risc sempre hi és i hem viscut algun moment delicat que ens han fet estrènyer les dents. Un expert escalador pollencí ens ho va advertir fa temps: "u pi és l'arbre més puta per enfilar-s'hi, llenega molt i en esqueixar o caure sencer no avisa". Els nostros "espidermans" han experimentat esbraonadures, cops, talls i mals diversos, han tastat les ungles de milana i la reina de pi, i han hagut d'olorar aliment pútrid i dejeccions líquides com a benvinguda al niu. Lamentablement, més d'un pic han hagut d'enfilar-se per efectuar la recollida d'un adult enverinat, un dels moments més frustrants. Així i tot, els escaladors cada any tornen.


 
Ferran Miranda: Bomber de l'equip especialitzat en rescat de muntanya a un niu especialment complicat. Juny 2011.

Joan Mas, de l'equip d'Escull Aventura replegant el material després d'accedir a un niu.

Enguany (i ja en fa 5!) ens han acompanyat en Ferran Miranda i en Joan Mas d'Escull Aventura, una empresa familiar d'esports de muntanya modèlica en tots els sentits. Donen a conèixer els secrets naturals més bells i amagats de l'illa a qui ho vulgui, passant-ho bé, fent esport i aprenent a estar dins el medi més natural. http://www.escullaventura.com/ Aquest 2011 s'han enfilat per la milana i pel GOB en Guillem Morlà, arboricultor avesat a penjar dels arbres i també en Rafel Mas, en David García i en Xavier Manzano, alguns dels millors naturalistes de l'illa i entusiastes de la conservació del seu patrimoni natural. Gràcies amics!

dimarts, 7 de juny de 2011

El cas de Llucamet a judici

Aquesta passada setmana s'ha celebrat un judici contra els "gestors" d'un vedat de caça on es va produir el cas d'enverinament i caça il•legal més greu del que mai hem tengut constància a Mallorca. Restam a l'expectativa de la sentència i esperam que sigui exemplaritzant pel bé de la conservació.

El cas va tenir força repercusió:
http://dbalears.cat/actualitat/balears/tres-milanes-una-oliba-i-un-xoriguer-es-troben-morts-en-una-finca-del-migjorn.html

I ara el procés judicial torna a refrescar-mos els fets:
http://www.diariodemallorca.es/sucesos/2011/05/31/juzgan-cazador-isla-cebos-envenenados/674380.html

El mes d'agost de 2009 membres del GOB donàvem avís als Agents de Medi Ambient i el SEPRONA de la localització d'una milana que havia mort feia poques hores. Aquest exemplar portava un emissor satèl·lit que l'hi havíem col·locat feia sols 3 mesos al seu niu de neixament. Va donar senyal de mort al vedat de Llucamet, al terme de Llucmajor. No va ser l'única. En vam localitzar fins a tres, i també un xoriguer (Falco tinnunculus), dues òlibes (Tyto alba), una arpella (Circus aeroginosus) i un mussol reial (Asio otus). Les milanes i l'arpella van morir enverinats, la resta per dispars. Es va localitzar el verí també, el mateix que havien consumit les milanes i l'arpella i també esquers impregnats amb restes idèntiques a les que havien consumit les milanes.

Milana jove seguida per satèl·lit localitzada a Llucamet. Agost 2009. Foto: GOB.

La mort d'aquestes 3 milanes i les altres espècies per enverinament i tirs és un fet tipificat com infracció molt greu a la llei balear de caça i pesca fluvial (llei 6/2006). Per aquest tipus d'infraccions es preveu una sanció de fins a 12.000 euros per la persona responsable dels fets i el tancament del vedat per un període de fins a 4 anys. També pot acabar a la presó. El vedat en qüestió és i serà per sempre un exemple de llibre de delictes i males pràctiques cinegètiques. Lloses de ferro, filats prohibits per la caça, cartutxos per en terra, caça en període de veda, moixeres descuidades amb captures de fa mesos...un desastre.

Milana jove seguida amb emissor terrestre localitzada a Llucamet. Agost 2009. Foto: GOB.

El misser de l'acusació, actuant en nom de la Fundació per la Conservació de Voltor negre (ONG especialitzada en casos d'enverinament), ha demanat dos anys de presó pels implicats i des del GOB esperam una sanció contundent i exemplar. Per primera vegada la Comunitat Autònoma també es presenta com a acusació, un fet sense precedents molt positiu. El mal provocat per aquestes persones no és sols per la milana, espècie en perill d'extinció a causa de la xacra del verí. El col·lectiu de caçadors queda tocat i en mal lloc per les males pràctiques d'uns delinqüents que de caçadors en tenen ben poc. No sols per això emperò: si les associacions de caçadors haguessin sortit al pas, una vegada coneguts els fets, a condemnar-ho públicament, hagués estat una gran noticia i un canvi profundament positiu. Ens hagués agradat una declaració clara en aquest sentit. Pot ser la pròxima ocasió tendràn més punteria.

Casos tan greus com aquest no sempre es poden documentar amb tant de detall. Els emissors satèl·lit, l'equip del GOB, els agents i altres persones van possibilitar que els responsables d'aquest cas hagin arribat al banquet dels acusats. Esperam una sentència justa, res més. La milana i altres espècies ho necesiten.  

Clausura del vedat de Llucamet. Foto: CAIB.