Visita el Web de la Milana a Mallorca

dissabte, 23 d’abril de 2011

Això de posar marques a les rapinyes serveix per res?


Quan el programa de conservació de la milana va arrancar l'any 2000, impulsat pel GOB i amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient, la situació de l'espècie era incerta, desconeguda i més delicada (ara ho sabem) del que imaginàvem. Una prospecció efectuada el 1995 va trobar prop de 25 colles, però el primer cens complet de l'espècie, al 2000, sols en va trobar 8. Una davallada preocupant.

Individualitzar cada milana és fonamental per aprendre coses del conjunt de la població i poder actuar per conservar-les, per tòpica que sembli la frase . Amb l'ajuda d'altres projectes semblants, com l'equip que treballa amb la milana a Menorca fa prop de 15 anys, vam dedicir fer dos tipus de marcatges per obtenir informació fiable el més ràpidament possible. En primer lloc marcàrem joves als seus nius amb emissors de ràdio, bàsics per seguir els moviments de cada animal, recuperar-lo i analitzar-lo si mor etc.. Un dia en parlarem a fons, el mètode s'ho val.


El segon marcatge, molt senzill i econòmic (amb 15 euros marcam 20 milanes) el feim amb marques plàstiques alars, una tècnica fàcil d'aplicar i que pot resultar molt efectiva. Aquestes marques poden ser llegides a distància per qualsevol persona amb uns prismàtics o telescopi i més encara amb càmera fotogràfica, que és el gran complement d'aquesta tècnica. Per descomptat al vol és molt més difícil que quan l'animal està assolat a una branca o en terra. El que ens interessa però, és llegir la marca sigui com sigui i la qualitat, en aquest cas, poc importa.

Aquests anys hem pogut fer prop de 500 lectures de marques, algunes ben interessants. El 2001 vam avistar la primera milana "forana", un jove nascut a Menorca. De llavors, hem observat altres 10 milanes menorquines a Mallorca que hi han passat temporades, alguna fins a 2 anys. A Menorca també s'han pogut observar 2 milanes nascudes a Mallorca. Les marques han servit per ser conscients de lo molt que estan connectades les nostres poblacions tot i haver-hi la mar enmig. No hem pogut documentar mai una parella "mixta", però si n'hi hagués haurien d'estar marcades per poder comprovar-ho. La lliçó és clara: Actuar contra l'enverinament a Santa Maria o corregir una estesa elèctrica perillosa a Bunyola, pot ajudar a les milanes de Ciutadella o d'Alaior i a l'inrevés. Altre volatina (*) amb problemes semblants (voltors, miloques, esparvers...), també es beneficien d'aquestes mesures de conservació.

L'abril de 2003, una milana mallorquina nascuda el 2002 i que era controlada sovint aquí, va ser vista sobrevolant les Illes Columbrets (País Valencià). Exhausta, va voler baixar a descansar, però en aquella època les gavines (Larus michaellis) nidifiquen, tenen les illes geloses i la van expulsar. Va partir direcció oest i adéu. El desembre de 2003 però, va ser vista a un femer de Madrid amb altres milanes. Mira per on que l'abril de 2004, 380 dies després, va tornar a Mallorca, a ca seva, cosa que vam comprovar gràcies a l'emissor.

Les marques alars tenen inconvenients (no patiu per l'animal, son pràcticament innòcues) i és que arriben a caure un dia o l'altre. No saber quan, és un inconvenient. Algunes poden caure als pocs mesos si hi ha mala sort i d'altres poden durar anys, de fet una milana marcada per noltros el 2002 les conserva totes dues!
 
Aquest darrer hivern hem estat observant una milana amb marca alar blanca i lletres negres (SPH8), del gener a l'abril. Hem sabut que es tracta d'un exemplar marcat a Aragó el març de 2010. Fins ara, la hivernada de milanes foranes a l'illa no s'havia comprovat i pensàvem que d'existir devia ser de poc important, imperceptible vaja. Aquest exemplar suposa la primera dada d'hivernada d'un exemplar continental. Lo curiós és que probablement sigui una milana nascuda al centre d'Europa que va passar el seu primer hivern a Huesca, almanco temporalment. El segon hivern però, l'ha passat amb nosaltres. Fa uns dies, diversos ornitòlegs mallorquins l'han fotografiada a Formentor, just al moment en que altres milanes migratòries, estan de pas sobre l'illa. Són poquetes, però passen. Sembla que l'hi ha arribat l'hora de partir. On anirà a passar l'estiu? Tornarà l'hivern que ve?, potser les marques ens donaran la resposta. Que tengui sort!

(*) A Mallorca la paraula "volatina" s'usa per designar als rapinyaires o rapinyes. Aquesta paraula tan bella també necessita protecció, recuperar-la és fàcil: usant-la. "Donar-se a la volatina" és una expressió poblera usada quan la situació és molt difícil.





dimecres, 13 d’abril de 2011

El web ja està operatiu

Des d'avui ja podeu accedir als continguts del nou web sobre la milana a Mallorca. Al blog disposau d'un enllaç permanent, just davall la capcelera.


Al web hi podreu trobar informació general sobre l'espècie (biologia, distribució, problemàtica) i també informació específica sobre la milana a Mallorca, amb dades poblacionals, incidència de la problemàtica i, sobre tot, les accions de conservació que s'estan portant a terme per aconseguir la recuperació d'aquesta au magnífica.

Esperam que vos agradi!