Uns dels problemes de la milana a la nostra illa és que la seva petita població es troba molt concentrada. Els termes de Santa Maria, Bunyola i Esporles, acullen el 80% de les 20 parelles existents, un redol ben petit (massa). Aquesta distribució sobre el territori no pareix que hagi variat gaire els darrers 20 anys, però no sempre ha estat així. La informació que tenim indica que dins el segle XX estava més ben estesa i era més abundant, el que molts pagesos vells ens confirmen sovint. Sabem que a principis dels anys 80, per exemple, nidificava a Artà i Llucmajor.
La milana devia aprofitar els carnatges (1 i 2) però aquests van anar desapareguen amb la decadència agro-ramadera i les noves normatives sanitàries. També és probable que els abocadors locals, dispersos per l'illa fins als anys 90, fossin explotats per la nostra protagonista. Al d'Inca s'hi caçaven exemplars als anys 70 per embalsamar, quan encara no estava protegida. L'abocador de Son Reus va centralitzar tots els residus de l'illa (foto 1) i això sembla que també hauria concentrat la població. De llavors, Son Reus ha estat un gran bufet lliure, per la milana i altres espècies de fins a 300.000m2!.
Foto 1: Son Reus, a cel obert fins fa 2 anys.
Foto 2: Milana marinenca, feia 30 anys que no es localitzava cap niu a aquesta zona de Llucmajor.
El fet que casi tota la població "pasturi" pel mateix redol ens preocupa i ocupa fa temps, però ara també el fet que l'abocador fos clausurat totalment fa un any i mig. De moment el canvi no ha estat dràstic i la inèrcia de la població a seguir ocupant els mateixos territoris és forta. El mateniment d’un carnatge per part del Servei d’Espècies de la Conselleria, ajuda a les milanes a proveir-se i amortigua aquest canvi incert. La bona noticia és que l'espècie s’està redistribuint, i poc a poc ocupa llocs que havia abandonat. Fa uns anys que se'n veuen sovint per la Marina de Llucmajor i enguany ha tornat a reproduir-s'hi (fotos 2 i 3) amb èxit, 30 anys després. Podria ser un indicador de que l'espècie tornarà a ocupar una àrea més extensa? El temps dirà.
Foto 3: Bona companyia. Enguany dos pagesos Llucmajorers ens acompanyaren al marcatge dels polls. Els hi va agradar veurer-les d'aprop. Foto: Rafel Mas.
Post: Per cert, fa 4 anys que l'espècie a tornat a nidificar a Artà...en parlarem.
1. Lloc on se tiren els cossos morts. Haver de convertir en trists carnatges | sas muntanyas y es plans, Aguiló Poes. 217. Carnatge és el nom d'un redol de la possessió de Sant Roc (Migjorn-Gran, Menorca) on hi ha moltes sepultures antigues.
2. Lloc on se tiren els animals morts (Mall.).; cast. muladar. «Amoreta, es teu llinatge | jo el sé i no el te vui dir: | com ton pare se morí, | el varen dur an es carnatge | perque davant una imatge | no se volgué convertir» (cançó pop. Llucmajor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada