Visita el Web de la Milana a Mallorca

dijous, 21 de juliol del 2011

Qui estima [M]allorca no la destrueix!

S'ha dit mil vegades que la conservació d'espècies o hàbitats sencers depèn del seu coneixement i estima, i és ben cert. Sense mitjans de comunicació sensibles a la problemàtica ambiental no hi ha res a pelar. A Mallorca la pressió humana és enorme i cada pam de l'illa és, ha estat o serà susceptible d'acollir l'enèsim projecte urbanístic que ha de dinamitzar l'economia (d'alguns). Les derrotes per urbanització de l'espai solen ser definitives, i les victòries temporals. Si els mallorquins i visitants tenguéssim més i millors coneixements dels valors naturals de l'illa, seria igual aquesta? Ben segur que certs disbarats no s'haguessin ni plantejat, ni abans ni ara ni en el futur. 
 
Divulgar els valors naturals amb sensibilitat, rigor i normalitat, com ha fet i encara fa RtvMallorca [M] i Onamallorca, ens ha donat sovint esperança i coratge, i la sensació d'estar més acompanyats en la defensa del patrimoni natural.



La crisis econòmica sembla que servirà per justificar qualsevol barbaritat, començant pel seu tancament. Està clar que els nous gestors polítics i certs grups de poder, veuen com una amenaça que s’informi (amb normalitat) de certs plans desbaratats. Sinó no s’explica.

Hi perdem. Gràcies a aquests mitjans públics, molts de mallorquins han conegut els darrers anys espècies com la milana, l'abellerol o l'àguila peixatera i han sabut quines són les seves principals amenaces. Molts han descobert via [M] i Ona que a Mallorca hi ha desenes d'espècies d'orquídies bellíssimes com per exemple la rara orquídia de prat (Orchis robusta), que sols viu a espais tan amenaçats com Son Bosc
i s'Albufera http://www.gobmallorca.com/sonbosc/. Sense [M] i Ona serien conegudes, si, però ni tant ni tan bé. La pèrdua de biodiversitat al món, s'ha comparat a la crema d'un museu ple de peces úniques. Manquen molts bombers per apagar aquest foc i salvar el que poguem. RadiotvMallorca ha fet i fa la seva la seva aportació per apagar l'incendi. Si la tanquen l'enyorarem molt.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Retorn a la marina

Uns dels problemes de la milana a la nostra illa és que la seva petita població es troba molt concentrada. Els termes de Santa Maria, Bunyola i Esporles, acullen el 80% de les 20 parelles existents, un redol ben petit (massa). Aquesta distribució sobre el territori no pareix que hagi variat gaire els darrers 20 anys, però no sempre ha estat així. La informació que tenim indica que dins el segle XX estava més ben estesa i era més abundant, el que molts pagesos vells ens confirmen sovint. Sabem que a principis dels anys 80, per exemple, nidificava a Artà i Llucmajor.
 
La milana devia aprofitar els carnatges (1 i 2) però aquests van anar desapareguen amb la decadència agro-ramadera i les noves normatives sanitàries. També és probable que els abocadors locals, dispersos per l'illa fins als anys 90, fossin explotats per la nostra protagonista. Al d'Inca s'hi caçaven exemplars als anys 70 per embalsamar, quan encara no estava protegida. L'abocador de Son Reus va centralitzar tots els residus de l'illa (foto 1) i això sembla que també hauria concentrat la població. De llavors, Son Reus ha estat un gran bufet lliure, per la milana i altres espècies de fins a 300.000m2!.

Foto 1: Son Reus, a cel obert fins fa 2 anys.

Foto 2: Milana marinenca, feia 30 anys que no es localitzava cap niu a aquesta zona de Llucmajor. 

El fet que casi tota la població "pasturi" pel mateix redol ens preocupa i ocupa fa temps, però ara també el fet que l'abocador fos clausurat totalment fa un any i mig. De moment el canvi no ha estat dràstic i la inèrcia de la població a seguir ocupant els mateixos territoris és forta. El mateniment d’un carnatge per part del Servei d’Espècies de la Conselleria, ajuda a les milanes a proveir-se i amortigua aquest canvi incert. La bona noticia és que l'espècie s’està redistribuint, i poc a poc ocupa llocs que havia abandonat. Fa uns anys que se'n veuen sovint per la Marina de Llucmajor i enguany ha tornat a reproduir-s'hi (fotos 2 i 3) amb èxit, 30 anys després. Podria ser un indicador de que l'espècie tornarà a ocupar una àrea més extensa? El temps dirà.

Foto 3: Bona companyia. Enguany dos pagesos Llucmajorers ens acompanyaren al marcatge dels polls. Els hi va agradar veurer-les d'aprop. Foto: Rafel Mas. 

Post: Per cert, fa 4 anys que l'espècie a tornat a nidificar a Artà...en parlarem.

1. Lloc on se tiren els cossos morts. Haver de convertir en trists carnatges | sas muntanyas y es plans, Aguiló Poes. 217. Carnatge és el nom d'un redol de la possessió de Sant Roc (Migjorn-Gran, Menorca) on hi ha moltes sepultures antigues.

2. Lloc on se tiren els animals morts (Mall.).; cast. muladar. «Amoreta, es teu llinatge | jo el sé i no el te vui dir: | com ton pare se morí, | el varen dur an es carnatge | perque davant una imatge | no se volgué convertir» (cançó pop. Llucmajor).