Visita el Web de la Milana a Mallorca

dijous, 26 de maig del 2011

Z-blava: Una de les bones

Fa uns dies varem localitzar el cadàver d'una milana, una femella que hem seguit quasi vuit (8) anys. Era la més veterana, juntament amb una germana seva que encara viu de totes les que tenim controlades actualment, uns 40 exemplars. La noticia de la troballa és negativa, però ha estat una sort trobar-la aprop del niu on criava fins el 2010. L’analítica ens dirà si es tracta d’un nou cas d’enverinament o no. La nostra milana va néixer a un niu del municipi d'Esporles l'abril de 2003. Coneixíem el seu niu des de 2001 gràcies als germans esporlerins Toni i Martí Morro “de Son Cabaspre”, grans trescadors i millors col·laboradors del projecte tot aquest temps.

El seu emissor va deixar d'emetre a finals de 2007 i de llavors l'hem controlada gràcies a la lectura de les marques plàstiques que portava mitjançant el telescopi i fotogràficament. Les senzilles marques alars (lletra Z, fons blau) ens han permès un cop més, saber coses allà on la tècnica dels emissors (una eina magnífica) no arribava.
Milana jove, filla de Z-blava. Foto: Toni Muñoz

Tot i que les milanes poden viure al voltant de 20 anys, són molt poques, almanco a Mallorca, les que arriben als 5 o 6 anys. El nostre projecte va començar el 2000 i dels exemplars marcats els anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004 (50 en total) ja sols en queda un de viu, una dada prou indicativa dels molts perills als que s'enfronten les nostres milanes.

Localitzar el cadàver d'una espècie en Perill d'Extinció sempre és negatiu per a la salut de la petita població, sobretot si es tracta d'una milana adulta experimentada i llesta. Aquest cas emperò, és un d'aquells que ens sap més greu que de costum, no és sols una dada més per l'estadística de mortalitat. Ens hem observat mútuament moltes vegades, més de les que sospitàvem un de l’altre.


Els primers 2 o 3 anys les milanes campegen per llocs diferents, canviant de lloc i de rutina sovint. Quan arriben a l'edat adulta però (3 o 4 anys) concentren les seves activitats a un territori concret i el defensen quasi tot l'any per que altres milanes no hi entrin i els compliquin la vida. La milana Z-blau però (un nom poc sexy), presentava al cap d'un any una conducta in-usualment madura. Al segon any de vida ja va nidificar, criant amb èxit 2 polls. De llavors s'ha reproduït cada any, fins a 6 temporades consecutives i a surat un total de 13 polls (2,1 per any!). Alguns d’ells ja els hem localitzat nidificant alguna ocasió.

Colla de milanes, Son Reus (Palma). Foto: Juanjo Bazán.

És una mala noticia. Esperem que els seus descendents vius puguin tenir temporades reproductores igualment bones i una vida més llarga. Era una de les bones, de les millors.




dilluns, 16 de maig del 2011

Esparvers, okupas, empelts de bruixa i el volcà de Lloseta

Sempre ho veuràs. Si fa uns dies vos parlàvem de teuladers (Passer domesticus) okupas de nius de milana, aquesta setmana hem comprovat la seva nidificació també a nius d'esparver (Hieraeetus pennatus). És la primera vegada que es cita que sapiguem. L’esparver és una una petita àliga, o àguila, que nidifica tant a pins com a penyals a Mallorca i Menorca. També és anomenat milana de coa redona (per no confondre'l amb Milvus milvus), arpellot, soter o espolsa-mates a Menorca. És més abundant que la milana a les dues illes i com que és una aucell caçador, no pateix els efectes terribles del verí. Sovint aprofita els nius que la milana abandona.

Dibuix de l'esparver, esmentau que poden tenir les parts inferiors blanques (la majoria) o fosques.


Aquestes setmanes de maig trescam els territoris de les nostres milvus per comprovar-ne la reproducció i calcular l'edat dels polls que més envant marcarem amb emissors de radioseguiment terrestre. Sempre hi ha alguna sorpresa. En aquest cas el niu localitzat, aprop de Lloseta, ha estat d'esparver i amb dues curiositats: es troba situat a un "empelt de bruixa" i també alberga teuladers okupas al pis d'abaix. Els empelts de bruixa són creixements anormals del fullam del pi provocats per fongs o virus, que generen branques amb fulles molt espesses. Hem trobat milanes aprofitant-los alguna vegada i altres companys del GOB hi han trobat nidificant diverses aus com el mussol banyut (Asio otus) o el mussol petit (Otus scops). Són plataformes perfectes.


A la part de dalt i a l'esquerra es veu l'empelt de bruixa que serveix de niaró a les dues espècies.

 Un detallet de l'empelt, el niu dels esparvers passa totalment desapercebut i molt més el del teuladers

Una diferència entre els nius de milana i d'esparver és que els darrers revesteixen de verd el niu, renovant-lo constantment mentre dura la reproducció. Sembla que el pi te un efecte desinfectant. El niu és pulcre, net i curiós, no fan gens de fressa, no hi ha senya que indiqui que hi és, ni excrements ni restes d'aliment ni olors. Els esparvers a més, no piulen emprenyats quan són descoberts ni fan espants al vol, surten amb cura del niu i s'amaguen per controlar-nos de ben enfora. Tot ben al contrari que les milanes.
Llàstima que amb les vistes de la parelleta d’esparvers i els seus pollets hi hagi motiu per quedar esparverats (*). Peguen al cràter de la pedrera llosetina que alimenta la fàbrica de ciment, que s'empassa muntanyes senceres i mai s'assacia. Mentre unes espècies aprofiten el que la natura els ofereix per millorar les condicions de vida sense deixar el mínim rastre, altres com la humana, subordinam l'entorn com mai a la història havíem fet. L’esparver, una de les espècies més tirotejades a les nostres illes, ens dona una lliçó que hauriem de valorar. 
Bocí de muntanya llosetina capolada per alimentar urbanitzacions, al fons Binissalem.

DCVB: ESPARVERAR v. tr.
Causar por profunda; cast. espantar, azorar.
 
Sinòn.: esglaiar, esverar, esporuguir, espantar.
Etim.: derivat de esparver, per l'acovardiment que sent un ocell davant l'envestida d'aqueix animal. És la mateixa evolució de significat que es troba en el català astorar (derivat de astor) i en el castellà azorar (de azor).

dijous, 5 de maig del 2011

Aucellons okupas als nius de milana

No sols els humans okupen cases d'altri, també alguns aucells ho fan. Com ja sabeu, les milanes fan els seus nius a pins, uns nius sovint precaris i desgarbats, sobretot els de les parelles més joves. Als documentals de La 2, on sempre surten estampes animals idíl·liques, farien poca planta. A banda de la construcció senzilleta (a vegades els cauen amb una ventada) no fan gaire dissabte. Mentre altres rapinyes o volatina (la salvatgina aèria) el netegen a consciència la milana "passa" bastant, i això que donen als seus polls qualque carronya passadeta, rates, peix. També porten al niu bosses de plàstic, cordes, paper...i hi hem trobat estores d'eriçons, buines d'ase i bosses d'oruga de pi! Tot plegat va fent un trespol que no ens fan gaire agradable la tasca de marcatge dels polls. Però bé, si elles ho troben confortable que hi farem, en tenim tan poques.


Polls de milana desenfeinats al seu niu

Sovint, les milanes no crien soles, i és que els teuladers (Passer domesticus) solen okupar els nius que les milanes construeixen. Cada any trobam nius de milana que tenen aquests petits okupas al pis d'abaix o del costat, nidificant tan tranquil·lament a un pam de les esmolades urpes d'una família de milanes. Entren palla i altres materials vegetals per dins els forats, gisquen, graten, surten, copulen, es barallen...un bon trull. Els polls de milana, són 50 vegades més pesats i molt manco actius i passen bona part del dia ajaguts o drets, observant els veïnats que no paren mai. Els darrers 10 anys de seguiment, hem pogut documentar aquesta okupació compartida fins a 17 ocasions. La setmana passada vam observat de nou la cohabitació a un niu ubicat al terme de Santa Maria per setena temporada consecutiva!


Colla de teuladers 

Si repeteixen qualque profit en deuen treure, segur. Mai hem trobat teuladers a nius de milana abandonats. Lo sorprenent és que els pinars (on crien les milanes) no semblen l'hàbitat més favorable pels teuladers. Certs depredadors seus com les rates, per exemple, són alhora preses de la milana i s'ho deuen pensar alhora d'acostar-se. Els xoriguers (Falco tinnunculus) i altres caçadors de ploma tampoc gosen fer-se gaire aprop per mor que serien expulsats més aviat que depresa. Vist el xum-xum de brutor dels nius, és possible que hi hagi una mica de comensalisme i els teuladers aprofitin la gran quantitat d'insectes que proliferen gràcies a les restes que deixen les milanes. A banda d'això, la casa ja està feta i sols s'ha de fer una miqueta de reforma. A més a més la temperatura deu ser més alta, cosa que els pot anar bé per mantenir els ous (de closca) calents i també la pròpia temperatura. Encara no ho tenim clar com veis. Els Passer domesticus no són els únics teuladers okupas, també els seus cosins els Passer hispaniolensis (absents de les Balears) okupen nius de Cigonya (Ciconia ciconia) i també altres rapinyes. En treuen cap profit les milanes? No ho sabem, però nosa nosa, no pareix que n'hi facin gens, tot i el renouer que fan, que no és poc.